El ball de Sant Ferriol

Acum vreun an jumate cantam cantecelul asta pana ne dureau maxilarele. Copiii stiau toate strofele la cot cu mine.

Credeam ca n-o sa-l uitam deloc. Azi mai retinem pe sarite, asa ca il pun aici, sa ma pot intoarce la el.

Pun si doua filme cu scolari si monitori care il danseaza, ca sa ai o idee de cum arata educatorii tipic catalani, coincidenta face sa fie doi baieti, se vede si mai clar.

Versurile sunt minunate, poate unele din cele mai frumoase.

Mi-a ramas gravat in urechea sufletului cum cantau fata si baiatul
"que en tenia tres oveEEEElles", respectiv "que vivíem d'amoreEEEEtes", iarasi fiindca mi-e destul de greu sa pronunt E deschis, dar cantat si sub vocile lor uitam de rusine si exageram cat puteam, in hohotele bastinasului din familie, care inca nu pricep cum s-a adaptat accentului meu teribil.

"Era un pastor que en tenia tres ovelles,

era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Jo i el pastor que vivíem d'amoretes;
jo i el pastor que vivíem de l'amor.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Bé pots ballar si no tens pa amb botifarra;
bé pots ballar si no en tens per manducar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

No en tastaràs, des del nas fins a la boca;
no en tastaràs, de la boca fins al nas.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Tots en tenim de picor i de pessigolles;
tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Quantes n'hi ha que a mi em donen desfici;
quantes n'hi ha que m'hi voldria casar!
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol."